dimarts, 1 d’abril del 2014

Rumiant sobre les Xarxes Socials

Una de les coses que estic fent des de que no tinc feina (remunerada) es rumiar molt. El fet és que passo moltes hores sola i el coco va a la seva bola.

Aquests dies estava pensant amb les xarxes socials. Jo sóc una "heavyuser" com dirien els entesos. És a dir, estic en totes i cadascuna de les xarxes socials i me les miro sovint. Però, ja fa uns mesos que me n'adono que ja tant jo com els meus amics i/o contactes, hem reconduït la manera de fer anar els continguts d'aquestes plataformes.

Per exemple, Facebook, On estàn les publicacions d'estat de coses qüotidianes? Vaig a fer macarrons per a tota la familia. Doncs molt bé, si senyor! Jo m'entero que Fulaneta li ve a dinar tota la colla i li fa macarrons. Ara no... ara publiquem (i m'incloc) una cita d'algú com Paolo Coelho o el Dalai Lama o fem like a la plana que ens suggereixen sobre galetes en forma de papallona...
I els macarrons collons? T'han sortit bons? la sogra ha quedat satisfeta? la teva cunyada portava un vestit de flors? Has fet fotos? Vinga, parlamordedeu! que el Facebook és per cotillejar, no per frases com no por mucho madrugar, amanece más temprano... i què?! Jo em vull enterar com esteu i que feu. No cal cada deu minuts ni que em comenteu quan feu pipí, però es que ara és avorrit com una mala cosa!

Per altra banda, Twitter... 140 caràcters... No en tinc prou! i vinga hashtags! Molt sovint hi ha publicacions que hi ha més coixinets que "chicha"! A veure el #futbol #FCB #Visca #Barça i #Visca #Catalunya @laculetuitera. Pppfff.... S'omple tant la plana d'inici que ni que visquès 200 anys podria posar-me al dia de tot el que es diu!

I Linkedin? és útil, si. Per buscar feina està molt bé i per buscar els noms de les persones i càrrecs que ténen a les empreses. Bona eina. Però... semblem tots una colla de gurús publicant, cadascú en el seu sector, articles de blogs, de revistes tècniques online, i quedem d'allò més bé... Los 10 errores más comunes de los bloggers, m'ho llegeixo, veig que no faig 10 errors, que en faig 15, però ho publico com si jo fos la blogger més guai del món mundial... i anar fent...

Instagram: ara mateix, la meva preferida. Si, ja ho sé, els que sou bons fotògrafs creieu que fem trampa... Buenu, però els paquets com jo ens va bé tots els filtres perquè una foto tirant a mediocre pot quedar xula.

I que em dieu del What'sup (el guasap)?
Clinck: Vindré tard.
Resposta: Ok
Clinck: estic per la Diagonal.
Resposta: Ok
Clinck: que hi ha per sopar?
Resposta: Mongeta tendra amb patata
Clinck: No m'agrada
Resposta: Ok. 'Ta fots

I on s'ha quedat el trucar per telèfon? Amb els dits morcillones que tinc trigo més per escriure Ok que trucar.

Abans, quan no tenim aquestes eines deiem que la informació és poder. Ara no. Tenim tant a l'avast la informació que crea desinformació...

Però és igual... continuaré posant cites d'Einstein, fent likes a les fotos de gatets, posant hashtags absurds, fent fotos amb tots els filtres del món mundial i fent-me la interessant a Linkedin... I tot això fent un checking al Foursquare perquè estigueu al cas d'on sóc!

Em queixo, però sóc un cas perdut... perdut en la immensitat de les xarxes!

Fins aviat!



dilluns, 17 de març del 2014

Amb tot plegat, som a Març!

Torno a ser aquí!

Disculpeu que no hagi fet cap post des de Novembre... M'he saltat el Nadal (amb les corresponents històries sobre els bolets del meu sogre), l'explicació d'alguna de les búsquedes de feina, alguna entrevista i situacions familiars vàries...

El motiu? Dos en concret: el mal humor que gasto i que el meu ordinador ha fet "caput"... i continuem...

L'ordinador ha fet figa. Tal com diuen "en casa del herrero, cuchillo de palo". L'Estupendu té una botiga d'informàtica, repara ordinadors, però el meu no el pot arreglar. Les "pometes" han d'anar al servei oficial i no hi ha dinerons...

I el mal humor, el continuo tenint. Per què? Doncs perquè la cosa està fatal! No trobo feina...

Feina n'hi ha. Si de debó, però cada vegada més volen que treballis des de casa, by the face i ja cobraràs quan venguis alguna cosa. Mentrestant, a viure de l'aire que anirà bé per a la meva figura.

A part, ja tornem a aquella època de que si no tens un Màster i l'anglès a nivell "alçada d'un campanar" no puc vendre un borrall. Ni l'experiència ni els coneixements es valoren.
Si fins i tot vaig veure una oferta de treball on buscàven comercial amb hebreu! Ells sabràn....

I aquí estic.... amb la conya de que no tinc feina, tinc els dies ocupats feinejant, veient a persones que fa temps que no veig, enviant currículums, baixant a la botiga de l'Estupendu per si s'ha de canviar l'aparador, fer una publicació al Facebook o bé inventant-me estratègies de màrketing que, si tinguès quartos, vendria més que el MediaMarkt! Si fins i tot sóc Mare-Delegada de l'Institut del meu fill... Jo, que sempre he fugit corrents d'aquesta mena de coses perquè, de debó, no serveixo. Em poso nerviosa!

Quan vaig a una reunió de pares i mares de l'Institut, em trobo a persones encantadores amb moltes ganes de treballar per fer alguna cosa que sigui a fí de bé pels alumnes i l'Institut. Però, a vegades, surt algú dient: l'Institut ha de fer alguna cosa amb el tema dels mòbils. El meu fill està enganxat! 
Jo, que sóc una bèstia, m'agafen ganes de dir: doncs li prens el mòbil i llestos!
l'Institut ja ténen normes sobre l'utilització dels mòbils, en tot cas hem de ser els pares que tenim l'obligació de valorar el fet de a) que tinguin mòbil b) com s'ha d'utilitzar i quan c) no es pot gravar qualsevol cosa i penjar-la a les xarxes socials, etc, etc...

Sort que sempre hi ha algú més sensat que jo i diu: Si, parlarem amb l'Institut a veure si poden ajudar als pares a controlar l'ús del mòbil dins l'horari escolar.

Realment, porto una mala hòstia!

Bueeeno, temps al temps a veure si se'm passa les "malespuces"

Fins aviat i gràcies per llegir-me!