divendres, 25 d’octubre de 2013

Extranyament, no va ser un dia Moc...


Cling! -m'ha entrat un mail de la meva cap- Ei, Lulu! podem parlar aquesta tarda cap a les 16,00 h?
Cap problema! -contesto jo-

A l'hora indicada, a la sala de reunions es va dir allò de no es per tu, no s'han assolit els objectius, s'ha de fer un canvi en el departament comercial....
Bé i d'altres coses que ara ja no val ni la pena pensar... Un altre divorci laboral!

Apali, recull les 4 pertinences, i em vaig marxar a la francesa! Quin greu els meus companys!! Són persones fantàstiques, inteligents i bona gent i jo vaig marxar després d'un curt mail de despedida!
Nois, disculpeu!

Realment el meu grau d'afectació en el moment de creuar la porta va ser zero....
Només em va saber greu no haver-me despedit com s'ha de fer amb els companys, però em van agafar les presses...

I vaig trucar al meu Estupendu -que casualment era el seu aniversari- i li vaig esbitzar la notícia:

  • Carinyu, m'han despatxat! Sento donar-te males noticies... i sabeu que va contestar?
  • Això no són males noticies... tranquila (val més que el seu pes en or aquest home!)

I, tranquilament, vaig anar a fer un café amb una de les meves millors amigues, vam anar a la botiga de l'Estupendu i vàrem passar a la tarda...

Al dia següent (dissabte) em vaig aixecar del llit i anava donant voltes per la casa (voltes petites perquè el pis no dóna per més) i no sabia que havia de fer. Collons nena! és dissabte! comprar el menjar, endreçar, posar rentadores, el que faig sempre els dissabtes! Doncs no, jo donant voltes...

Total, he estat en estat de xoc 4 dies, caient en el victimisme (per què a mi, per què a mi...) amb un sentiment confós (sóc una inútil i una fracasada...) i sense saber que fer amb el meu temps (i ara què?...) Però... Ja està!

Fora tonteries!!

Ara haig d'esperar uns dies, trucar a l'INEM (el SOC, ja ho sé, però per a mi sempre serà l'INEM) perquè ara també ha canviat la cosa.... Ara s'ha de demanar hora com en el metge de capçalera.

Ja us ho explicaré.... Osti! on tinc el curriculum? Bufff....







diumenge, 20 d’octubre de 2013

Altre cop... pppffff....

Us recordeu, fa 10 mesos que estava en pla poètic i us vaig escriure un tros de la cançò de les Polseres Vermelles dient, Tot arriba, bla, bla, bla..... he trobat feina, bla, bla, bla.... tanco el blog, bla, bla, bla....

Doncs, NO! Torno a tenir el blog actiu!!

Si, si.... ja hi torno (malauradament) altre cop ATURADA.

Ha estat fantàstic aquests mesos que he treballat, he après un munt sobre el món online, m'he trobat gent meravellosa (menys algun que altre) però.... m'ha tocat.

No, no em pregunteu.... què ha passat? doncs, senzill, m'han acomiadat.... Hasta aqui puedo leer.

Ja us explicaré cosetes. De moment estic en estat de xoc...

Apali! Benvinguts altre cop a QUINA FEINA DÓNA L'ATUR!!!!!