dilluns, 21 de gener de 2013

Tot arriba.

...respira, espera't, aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te, la vida, el món t'espera...

així fa la cançó de la promo de la nova temporada dels "Polseres Vermelles". Em direu: estàs tova... No, home no!! es que la posen a totes hores i, a totes hores, la vaig tatarejant... i això per què?

1. Perquè s'enganxa
2. Perquè m'agrada
3. Perquè, ara que m'he parat a escoltar la cançó de debó, és profunda, eh??
4. Perquè... potser si que estic una mica toveta??? Què no, collons!!

Precisament he començat l'any amb molt bon peu! I es que... Bé, tinc una notícia bona i una dolenta... Començaré per la dolenta:

Em sap greu, però TANCO el blog. Si, si... Si voleu saber que fa l'Estupendu i el que porten entre mans els Paquirrins i les peripècies que visc, m'haureu de trucar o bé escriure'm un mail..
I això, porta a la notícia bona:

Senyores i Senyors lectors del meu blog... JA TINC "CURRO" (Iabadabadú; iuju, iuju; ole, ole..!!)

Si, si, de comercial...
No, no, de publicitat no...
Noves tecnologies? Si, si...
Si, si, estic contenta....

I és per això que tanco el blog... Ja no em "dóna feina l'atur", per tant, ja no té sentit continuar! -Sic!-

Finalment, poc a poc, passant algunes entrevistes (algunes d'estrambòtiques) he aconseguit una feina.... Nervis, pors, alegria... no vegis quina barreja!

I encara que la finalitat de la cançó del Sr. Andreu Rifé (Fil de Llum) i de la sèrie Polseres Vermelles és relacionar la lletra amb una enfermetat terrible, també és pot aplicar a les persones que hem estat (o estàn) a l'atur ... respira, espera't, aixeca't sense pressa... el món t'espera! Amb constància i paciència, les coses van arribant..

Gràcies per haver-me seguit tots aquests mesos. Això és tot!

Una gran abraçada.
















dimarts, 1 de gener de 2013

Estrenem any... no el malgastem!

Ja està, ja hi som! Estrenem nou any!
365 dies completament verges que omplirem d'experiències i vivències, bones i no tan bones, però amb la il·lusió de que ara si, aquest any si serà l'any on començarem a treure el cap d'aquesta maleïda crisi, on trobaré feina i el negoci de l'Estupendu anirà d'alló més bé...
I aixi comença el meu somni d'aquest primer dia del 2013 ... ara vindrà algún desgraciat i me'l fotrà enlaire!
Bé, espero que això trigui... Mentrestant, com us ha anat les festes de Nadal?? Què... com cada any? Familia, familia i familia? Si? Jo també!
Si, ja sé... sempre falta algú a taula i potser, fins i tot, fotries algú fora de la taula, però que guapus són aquests dies. A mi m'agraden encara que dies abans de les festes, estic agobiada perquè no tinc les coses preparades, sempre em falta algún regal o senzillament, se'ns pica el caldo...
Això és precisament el que ens ha passat aquest any... se'ns ha picat el caldo!!!!
Collons!
Ja sé, ja sé.... uns pensareu que no hi ha per tant i altres que és una desgràcia, però el meu Estupendu fa normalment 3 olles de caldo (que no! que no exagero! -ara us posaré la foto, home!-) i així, en principi, teniem caldo al congelador per parar un tren... doncs just va anar pel menjar de Nadal...

Abans però, discusió.
  • Aquest caldo està picat
  • No, jo el veig bé
  • Doncs jo no es que no el vegi bé, es que l'oloro malament.
  • Espera que l'escalfo i a veure si està picat o no...
  • No, no cal, està picat
  • Buenu,,, però l'escalfo... 
  • què no! que ja t'ho dic jo!
  •  .......
En fi, més o menys com cada Nadal. Si no hi ha discusió pel caldo, hi ha perquè un considera que no hi ha prou carn per a tots i l'altra si (quan en realitat MAI arribem al segon plat -bé tots, excepte el meu sogre, no arribem MAI al segon plat. És l'únic que s'ho fot tot! :)-)

Aaaiixxx!!! Què faria jo sense aquestes petites coses que em passen i sense els meus.... Aquests dies més nyonyos ho penses i t'adones que el balanç de l'any, malgrat tot, tampoc ha anat tant malament...
Ara que el 2013 podria anar millor, eh????
Feliç any nou a tothom!!!!