dilluns, 15 d’octubre de 2012

Nena! Ja tinc els bolets per Nadal!

Us he parlat mai del meu sogre?
No, aquí al blog mai l'he fet esment, però la familia i les amistats ja coneixen moltes històries....
Començaré dient que té 83 anys, és vidu, té una salut de ferro (malgrat ell digui que té moltes coses), és encantador, parla pels colzes i cada any, sense excepció, en el mes d'octubre em diu allò de:
Ja tinc els bolets per Nadal!
El plat que es faci, en principi, li és indiferent però se li ha de posar bolets...
El problema no és que m'ho diu en el mes d'octubre i ja està. No, el problema és que comença en el mes d'octubre i t'ho va repetint diverses vegades (diverses=moltes) fins que no fa entrega dels mateixos (això és, aproximadament, el 15 de desembre). Per suposat, són bolets en conserva perquè sinó serien bolets amb carn... (ecs! Ara m'he fet fàstic...)
I direu "doncs que te'ls doni en el mes d'octubre i tema resolt". Molt llestos/es vosaltres! Ja ho hem provat! aleshores ataca amb els musclos de l'aperitiu o les "navajas"...
Aquest any hi ha una variació. El passat cap de setmana va venir a dinar i ens va enunciar el següent:

Aquest any el segon plat el faig jo i faré... peus de porc!

El crit de "Nooo" del meu Estupendu, que en aquells moments estava a la cuina, el va sentir fins la veïna de l'àtic.
  • No, papa. No faràs peus de porc perquè per Nadal no es mengen peus de porc i perquè tu no has de fer res!
  • Bueno, però jo en faré mig per cadascún...
  • No, no els faràs...
  • Nois -intento intervindre- si voleu...
  • Però es que vaig veure la recepta a la tele i...
  • Papa, que t'he dit que no!
  • Pare -jo de nou- si vols peus de porc...
  • Qui ho diu que no es mengen per Nadal? Doncs jo vull...
  • PAPA!
  • A veure... -jo amb un fil de veu-
  • Ara aquest m'ha de dir el que haig de fer o no...
  • Es que tu no has de fer res, ho fem nosaltres!
  • Buff!
  • Jo... -una altra intentona per part meva...-
  • Buff!
Això va ser el cap de setmana passat amb el tema de Nadal, però una conversa d'aquesta mena es pot reproduir en qualsevol moment i amb qualsevol tema.

Us podria explicar moltíssimes coses del meu estimat sogre... Us podria explicar sobre la seva dieta que hauria de ser pobre en vitamina K i es fot fins el capdamunt d'espinacs (si, heu encertat... amb molta vitamina K); dels seus amics que anomena "vells"; de que cada vegada que mengem espàrrecs et comenta que van bé per la pròstata (gran dada, en gran moment); de les seves anècdotes de l'any 36; dels seus "aquests pantalons són gairebé nous, ténen 15 anys"; de la seva insistència en que sapiguem qui era en Fiveller; de la quantitat d'anàlisi de sang que es fa per veure a la mossa del laboratori... de tantes i tantes coses que no acabaria mai!!

I espero que, per molts anys, pugui sentir:
Ja tinc els bolets per Nadal!

Fins aviat!








3 comentaris:

  1. És ÚNIC el tiet Enric!
    I és entrenyable! M'encanta!! M'imagino perfectement la conversa! Jajajaja!! Boníssim! A veure com acaba el menú de Nadal! Ja ens ho explicareu! ;)

    Petons!!!

    ResponElimina
  2. Si que és únic si... És la bomba!
    I quan et fa una pregunta (pregunta-trampa) que sap que no li pots respondre i el diu el mític "Jo t'explicaré..."?
    Al cap d'una estona del "jo t'explicaré..." te'n penedeixes de no haver apretat a córrer!! jajajaja...
    Pobre! és un sol però no calla!

    Petons Nuni i merci per comentar!!

    ResponElimina
  3. Fem bona parella en aixo de parlar..no? Jaja
    Quins records em venen al cap! Jeje :)

    ResponElimina