dimecres, 20 de juny de 2012

"La Milla Verde"

Avui, crec que no em sortirà la vena positiva, no la trobo. 
L'any 92, es va patir una crisi a Espanya. Comparada amb aquesta, va ser de pixarrin, però aleshores no ho sabiem. Va haver-hi empreses que van acomiadar a molta gent i la paraula ERO (o ERE com es diu ara) va començar a entrar en el vocabulari de les persones.
Fa poc que em vaig assabentar que molts dels meus ex-companys/es estàn en una llista per a ser acomiadats. En un ERE. Estàn en una llista anònima i que haurà de passar, aproximadament, un mes per saber qui marxa...
Això, es com estar a "La milla verde" (no sé si heu vist aquesta pel·lícula, on els condemnats a mort els posen, en el seus últims dies en uns compartiments a part i el terra està pintat de verd fins la càmara de gas. La distància entre les cel·les i el lloc de l'execució és una milla). En aquest cas no hi ha distàncis, hi ha temps i toca esperar que et dictin sentència, però la diferència amb els reus de la pel·li es que ells sabien que eren els condemnats a mort...
Avui en dia, amb aquesta fabulosa i fantàstica reforma laboral que tenia que ajudar a tirar endavant a les empreses (aixó si que poder ho està aconseguint) i que propiciaria a que tothom tingui feina (a buscar lloc a la cua de l'atur) fa que, tot plegat, encara sigui més angoixant tot. Angoixa perquè la indemnització que et pertoca és menys de la meitat que fa uns mesos; perquè no és fàcil trobar una feina avui en dia; perquè alguns ja tenim una edat que les empreses no ens volen; perquè no tenim sufcient edat i, per tant, no tenim experiència...  És una vergonya i un fàstic.
És molt trist. La majoria de persones no es mereixen això, és un malson, és una humiliació, és una gran putada.
Només espero (és més un desig que una esperança) que els mediocres i les males persones els hi toqui d'una vegada per totes.
Senyores i Senyors, ha estat un plaer haver treballat amb tots vosaltres i espero que la vostra "milla" passi aviat i que hi hagi sort.










10 comentaris:

  1. Doncs si, ja som actualitat, ja som una llista i aviat sortirem a la premsa.
    Ara només cal esperar, el que no sé es amb quina actitud he d'afrontar aquesta situació.
    Però haig de dir una cosa, m'he quedat més tranquila després de conèixer la notícia, per fi sabem què passarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, el que passa que tots sabiem que passaria però (és la meva opinió) ha passat de la pitjor manera. Un ERE són paraules majors.
      Només us volia dir amb aquest post que em sap molt de greu.
      Petonets Laia

      Elimina
  2. Lulu: ves fent lloc a la cua que venim! Almenys tenim data de caducitat: això és fins a cert punt alliberador.
    Per cert, m'encanta el teu blog. M'he llegit de tirada les quatre darreres entrades i m'he pixat de riure. Ets una crack! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. M'alegro que t'hagi fet riure... és el que necessitem, riure i riure'ns de tot.
      Mooolts petons Àngela.

      Elimina
  3. Jo només us puc dir que ànims a tothom i que en la mesura de lo possible, treieu-vos la "pressió" de sobre. No és culpa vostre, segur que esteu fent la vostre feina bé i amb responsabilitat i ningú es mereix que el fotin al carrer d'aquesta forma..És el que m'aplico a mi mateix! No està a la meva ma...i vull que m'afecti el menys possible a la meva salut (mental i física)!!
    Ànims tothom!! I sino tothom al camp a fer de pagés o el que convingui...no ens morirem de gana..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osti Dani! No em veig en el "tros"! No per "pija" sinó perquè assassino a tots els èssers vegetals. Se'm pensiràn les bledes segur...
      Merci Dani, petonarros.

      Elimina
  4. Ei ei ei!!!!, aqui des de "El 1,6Km verde" (fem pais cony!!!) que es aquesta entrada al blog tan pesimista???!!! ànims que encara falta més d'un mes i si comencem així no arribarem sencers.
    Es qüestió de aprofitar i veure situacions que no em vist i potser no veurem mai més i com es cada un i en que es pot convertir i que realment pensa... i riure!!! que ens queden 30 telediaris!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em diguis que saps, fins i tot, els km que correspon una milla?? Això és cultura, i el demés són òsties.... Bé, li hem de dir "La Milla verde" perquè és el nom (en castellà) de la pel·li. Surt en Tom Hanks...
      Res, que em sap greu el "pesimisme" del blog. No tornarà a passar! :)
      Petons.

      Elimina
  5. Subscric el que diu l'Angela. El més positiu d'aquest post es que està escrit amb elegància, ritme i sentit de l'humor, encara que sigui humos negre. Una abraçada a tots els meus companys. Per si no ho sabeu, estic amb vosaltres!!

    ResponElimina