divendres, 29 de juny de 2012

Anti-entrevista

Infopops: Se busca Comercial de medios.
Eps! això m'encaixa, vaig pensar. Després d'apuntar-me a totes les ofertes en les que apareixien paraules com publicitat, comercial, marketing, xoriços de cantimpalo, etc, vaig trobar una oferta de feina semblant al que jo feia. M'apunto!

Al cap de pocs dies...
  • Riiiing, riiiing...!
  • Digui'm?
  • Lulu?
  • Oui, c'est moi (Bé, vaig dir: si, sóc jo! però m'he permés una llicència així com poetica)
  • Hola, buenos días llamo en referencia al anuncio de XXXX Ediciones para un comercial. Soy el Sr. X, Director Comercial de la empresa.
  • Ah! Si, si... digame...
  • Que le parecería que nos viéramos el próximo martes a las 10 h. en nuestras oficinas?
  • Perfecto, perfecto....
  • Le enviaré un mail para concretar detalles.
  • Gracias, perfecto! Nos vemos el próximo martes....
Caram! Què bé! Però no m'ha dit que haig de comercialitzar... bé m'esperaré que m'arribi el mail...

Aquella mateixa tarda, em va arribar el mail. Deia així:
En respuesta a su interés por nuestra oferta de trabajo, le proporciono información fundamental para su valoración en detalle antes de entrevistarnos.
Condiciones económicas: contrato mercantil tipo, los dos primeros meses a comisión y si se cumplen los objetivos, contrato indefinido compuesto de fijo más comisiones.
Los primeros dos meses, el objetivo es la contratación de un volumen de publicidad mínimo de X.XXX €, de los que se percibirá un XX %, a partir de esa contratación confirmada, cada X.XXX € de superación del objetivo aumentaremos el porcentaje de la comisión un X %, de manera que si se consigue una contratación de XX.XXX € la comisión ascenderá al XX %. A partir de este volumen de contratación, la comisión se mantendrá invariable en el XX%.  Si se consiguen los XX.XXX € de volumen de contratación en cartera, en el segundo mes, a partir del tercer mes podrá entrar en la plantilla de la empresa con contrato indefinido, el fijo será de X.XXX € mensuales  más la comisión correspondiente que será del XX%.  

I, res més! Encara no sabia que havia de comercialitzar i em parlava de fixes i variables, contractes mercantils i altres històries.... ui, ui, ui...

Ja sé. Ja sé que abans de demanar, s'ha de demostrar! i tant! però aquella nit,  pensant, vaig valorar el fet de que no portava més de 15 dies sense feina, que no podia permetre'm estar dos mesos només a comisió amb un contracte mercantil i que m'hagués agradat, abans de saber les condicions econòmiques. el tipus de feina que seria!

El dia següent, li vaig contestar el següent:
Apreciado Sr. X,
Gracias por enviarme las condiciones económicas de la oferta de empleo. Me hubiera gustado que me describiera un poco el puesto de trabajo y que me informara que soportes e espacios publicitarios debía vender.
No tengo ningún inconveniente en que nos veamos pero lo que ocurre, es que estas condiciones económicas no se adaptan a mi expectativa laboral, por lo que no hace falta que le haga perder su tiempo.
Muchas gracias, de nuevo, por fijarse en mi perfil y suerte con la selección.
Saludos cordiales.

Ni 5 minuts i...
Apreciada Lulu
Con gusto le hubiera dado más detalles en el transcurso de una entrevista. Creo que está bastante claro de qué va el trabajo a desarrollar: contratar publicidad. Las jefaturas de equipo y demás "galones" se los van ganando los agentes comerciales, demostrando su competencia profesional con resultados. Sin conocer a nadie y sin dar tiempo a generar resultados (de ahí la espera prudencial de dos meses con contrato mercantil y al tercero contrato laboral al canto) NO ofrecemos contratos de trabajo con alta en SS. Quid pro quo, si dan resultados, la empresa corresponde en consecuencia. Pero lo primero viene antes: demostrar profesionalidad y aptitud para el puesto.
Gracias por sus buenos deseos de éxito con la selección y buena suerte para usted con el tema laboral.
A su disposición, reciba un cordial saludo

Osti! Repasso el meu mail... potser m'he passat posant-li que no fa falta fer-li perdre el temps?? 
Llegeixo el seu... però, però, però...!! Galons? Quid pro quo?? de què va aquest home!?!?

M'està agafant, m'està agafant.... LA BULLIDA DE LA LLET (traducció: l'emprenyada del segle!!)
Apreciado Sr. X 
Lamento mucho sus comentarios ya que tengo XX años de experiencia, continua, en comercialización de espacios publicitarios. Sé lo que es demostrar profesionalidad. también sé que me hubiera explicado de que soporte se trataba en la entrevista, pero ya que me envió solo las condiciones económicas, he valorado dichas condiciones. Vender X.XXX € puede tener dificultad o no depende del soporte y el espacio a vender. No me importa ni me asusta, sencillamente no puedo aceptar las condiciones económicas que me planteó.
Atentamente.

3, 2, 1...

Creo ser bastante claro en mis explicaciones. Me he limitado a exponerle claramente las razones de empresa y el modus operandi. Sin aludirla a usted para nada, ni mucho menos cuestionar su profesionalidad (su historial habla por sí solo). Lamento no poder atender sus expectativas económicas y no contar usted para una empresa implantada en Barcelona, Sevilla y en breve en Bilbao y Cádiz.
Le reitero mis buenos deseos laborales para usted y quedo a su disposición.
Atentamente,

I aqui ho vaig deixar....
"Que no me alude a mi para nada", no.. que va! Ho diu perquè sàpiga la seva humild opinió sense ficar-se amb mi, per suposat!

Per sort, ha estat l'única experiència que m'ha sortit "rana". Les demés entrevistes han estat sempre basades en la professionalitat i el respecte entre les persones.

Fins la propera!

 Aquests mails són reals. Només els noms, dates, ciutats citades i altres dades, estàn canviats.





dijous, 21 de juny de 2012

El SOC

Sabeu què és el SOC?? Fins fa molt poc, jo no sabia que era la nova INEM! .És el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Com han canviat les coses! Quan era joveneta, jo em vaig apuntar a l'INEM amb la il·lusió de trobar feina a través d'aquesta entitat... La il·lusió va anar passant cap a la fustració i cabreig, perquè l'únic que vaig "trobar" va ser unes cues kilomètriques per "sellar" un paper cada X temps que reconfirmava que estava aturada. I tant que estava "aturada"! De feina i de gambals! Però això és una altra historia...

Un dia de finals d'aquest Abril, em vaig llevar disposada a anar a l'INEM (actual SOC però jo, erre que erre...) i no fent cas del meu Estupendu que ja m'havia dit "això no és com abans; que ha canviat molt", vaig anar cap allà amb tota la documentació i tota la desgana del món disposada a tragar-me una cua descomunal (amb la "friolera" taxa d'atur que patim avui en dia no és d'extranyar). 

Va ser arribar a lloc i.... ostres! no hi ha ningú fora al carrer. Entro i em trobo una senyora sentada en una taula amb un "peazo" tele a sobre el seu cap amb uns números extranys. 
  • Hola, bon dia, vinc a demanar la prestació d'atur.
  • Apreti B i esperi el seu número, tota seca ella...
La "B" en qüestió era el botó d'una màquina que escupia tickets amb un número amb la lletra B, per suposat. El vaig agafar, vaig seure amb unes quantes persones que també tenien un ticket a la mà i, au!, a esperar com si estigués a la cua de la carnisseria. Tots mirant-nos de reüll, a veure quina cara feiem. Clar! tots estavem al·lucinats del mateix... ni cua al carrer, tot informatitzat i modern! (excepte la senyora de la taula que deu ser la mateixa de quan jo era joveneta...) Em vaig sentir com en Paco Martínez Soria, en aquelles pel·lis antigues, que entrava a l'estació de tren amb la gallina en una cistella i es quedava al·lucinat de la modernitat de les instal·lacions. Doncs jo igual, només em faltava la gallina i la boina enroscada fins els ulls.

Al poc (menys estona de que la m'espero a la carnisseria) en el "peazo" tele, va sortir el meu número i, Zas! ja estava parlant amb un senyor que li vaig donar tota la documentació i amb 3 minuts em va dir: Ja està, a partir del dia 10 del mes que ve, vosté ja percebrà la prestació. 3 minuts!! 

Ja està? i la cua? i "le falta un papel, vuelva mañana", i...? ja està? 

Si, tot ja estava i a sobre, em va donar una adreça de web perquè consultés tot el que hi ha relacionat amb la meva prestació. Acollonant!

 I es que una es pensa que el temps no passa i si que passa, si... Tens més arrugues, et fa mal l'esquena, tot s'ha informatitzat i l'INEM ja no és l'INEM.

Fins el proper post!













dimecres, 20 de juny de 2012

"La Milla Verde"

Avui, crec que no em sortirà la vena positiva, no la trobo. 
L'any 92, es va patir una crisi a Espanya. Comparada amb aquesta, va ser de pixarrin, però aleshores no ho sabiem. Va haver-hi empreses que van acomiadar a molta gent i la paraula ERO (o ERE com es diu ara) va començar a entrar en el vocabulari de les persones.
Fa poc que em vaig assabentar que molts dels meus ex-companys/es estàn en una llista per a ser acomiadats. En un ERE. Estàn en una llista anònima i que haurà de passar, aproximadament, un mes per saber qui marxa...
Això, es com estar a "La milla verde" (no sé si heu vist aquesta pel·lícula, on els condemnats a mort els posen, en el seus últims dies en uns compartiments a part i el terra està pintat de verd fins la càmara de gas. La distància entre les cel·les i el lloc de l'execució és una milla). En aquest cas no hi ha distàncis, hi ha temps i toca esperar que et dictin sentència, però la diferència amb els reus de la pel·li es que ells sabien que eren els condemnats a mort...
Avui en dia, amb aquesta fabulosa i fantàstica reforma laboral que tenia que ajudar a tirar endavant a les empreses (aixó si que poder ho està aconseguint) i que propiciaria a que tothom tingui feina (a buscar lloc a la cua de l'atur) fa que, tot plegat, encara sigui més angoixant tot. Angoixa perquè la indemnització que et pertoca és menys de la meitat que fa uns mesos; perquè no és fàcil trobar una feina avui en dia; perquè alguns ja tenim una edat que les empreses no ens volen; perquè no tenim sufcient edat i, per tant, no tenim experiència...  És una vergonya i un fàstic.
És molt trist. La majoria de persones no es mereixen això, és un malson, és una humiliació, és una gran putada.
Només espero (és més un desig que una esperança) que els mediocres i les males persones els hi toqui d'una vegada per totes.
Senyores i Senyors, ha estat un plaer haver treballat amb tots vosaltres i espero que la vostra "milla" passi aviat i que hi hagi sort.










divendres, 15 de juny de 2012

Relació familiar...

Jo sempre he estat en actiu, sortint de casa cada dia (exceptuant, és clar, quan vaig tenir els meus "Paquirrins" i alguna que altra grip...) i tornant a la tarda/vespre cap a casa pensant en el que faria o fariem de sopar...
El meu Estupendu, cada matí es col·locava la corbata i sortia abans que jo de casa. També tornava més tard. A part de treballar fora de Barcelona, no tenia hores. Feia una feina que si el trucaven a les 3 del matí, es llevava i anava... I no era metge!
Fa cosa de dos anys, en la empresa on treballava, també van decidir que "había  sido un placer pero" cap a casa!
I vet-ho aqui, que primer ell i després jo. Imagineu-vos, gairebé 25 anys de casats, que ens veiem els vespres, caps de setmana i vacances... de cop i volta... ens veiem les 24 hores del dia SENCERETES.

Els primers dies semblavem "Els Dalton" (recordeu aquells germans babaus dels dibuixos de Lucky Luke?). Ens miràvem de reüll, marcant territori, esquivant-nos al trobar-nos (cosa difícil tenint en compte el pis que tenim), repartint-nos, sense dir-nos-ho, les petites feines de casa...
Quan portàvem una setmana junts, vem passar d'Els Dalton a ser dos gats, només ens veiem Fuuuuffffff, ens bufàvem.
I, tenia que passar...
  • Quèèèè?? què no saps on tens els pantalons grissos?? 
  • No, només t'he dit que no els trobo.
  • Es que tu no trobaries un pantaló gris en una fàbrica de pantalons grissos!!!
  • Què t'he dit que no trobo els pantalons grissos!! Re' més!
  • Això vol dir que dius que jo NO t'he rentat els pantalons grissos i que per això no els tens!!
  • No, això vol dir que no els trobo.
  • "Pues" te'ls pintes!
  • Collons com estem, eh??
  • Fuuuffff! macasumlospedré.... Els putospantalonsgrissos...
I així,  en modus "Belén Esteban" vaig estar uns dies.


Poc a poc, hem anat adaptant-nos a la situació (quin remei!) i hem aconseguit estar una mica tranquils. Ja som la parella que sempre hem estat. Intentem passar el dia i cadascú fa i té les seves coses, dinem i sopem plegats tota la familia i, al final del dia com sempre, semblem Els Roper (En George i la Mildred) quan estem mirant la tele des del llit

I es que, "a pesar de los pesares", som una parella collonuda! (i per molts anys!)

 






 

dilluns, 11 de juny de 2012

El meu futur immediat

Quan treballava sempre pensava que les persones que no tenien feina, tenien molt de temps per a fer coses. Tots en algun moment que altra hem pensat Jo, si em quedés a l'atur, faria... doncs, no... al menys en el meu cas, no és així!
Sempre havia pensat que si em quedava sense feina, volia muntar-me una papereria d'aquestes modernes amb molts papers de colors i molts bolis. El "Paper de la Pepa", deiem la Monstse i jo (perquè a ella també li feia il.lusió muntar-ho i em deia Si ho fas, avisa'm!).  Encara no, Montse. Ja t'avisaré!
També hi havia la possibilitat de posar una botiga de llegums cuits. Ja m'hi veia jo...  
Què li poso reina? un quart de quilo de cigrons? em passa una mica el pes... li deixo.
Amb el meu davantal (fet per mi) amb els volant a l'alçada de l'escot i amb el nom brodat de la botiga..., però això de moment no pot ser, em falten dues sòcies...
Els primers dies d'estar a l'atur, vaig desitjar treballar de qualsevol cosa menys de comercial de publicitat i, si tenia que ser comercial, preferia vendre xoriços de cantimpalo, begudes alcohòliques o tornillos...
I vaig començar a enviar curriculums, indiscriminadament, i a trucar els contactes que m'havien passat algunes persones. El resultat va ser que vaig començar a fer entrevistes deseguida. Les que vaig fer que em van passar el contacte, molt correctes. Les que es publiquen a les webs de feina, per esbrinar quina està bé, has de passar per unes quantes com:
  • Buscamos un comercial (anem bé)
  • Con alta experiencia con clientes de alto consumo (tengui)
  • Persona agradable y comprometida acostumbrada a trabajar por resultados (també tengui)
  • Flexibilidad de horarios (ui, ui, ui...)
  • Inglés alto y preferiblemente con alemán (buuufff!!!)
  • Licenciado en Administración de empresas y/o Publicidad (punxo!)
  • Sueldo anual bruto: De 18.000 a 20.000 € (sic!)
  • Contrato: Autónomo (jajajajaja...)
Per a mi "Autònom" vol dir que jo escullo els projectes, no els projectes m'escullen a mi; doncs es veu que no, és la nova moda.

Nenes!! espavileu!! Que començo a posar a bullir els cigrons!










dilluns, 4 de juny de 2012

El Curriculum

I aqui estic, davant l'ordinador amb el "full" en blanc i el cursor parpallejant, desafiant...  a quin any vaig acabar l'EGB? Com es deia "l'Insti"?
Bé, com deia, estic davant l'ordinador fent memòria de la meva vida laboral (irremediablement el cap se me'n va a anècdotes que vaig viure en aquelles èpoques i em distrec), centra't!
Tampoc és tan extensa la meva vida laboral. Des dels 17 anys fins ara he estat a 5 empreses i a les dues últimes m'he passat 12 anys en cadascuna (a l'última quasi 12 anys), i la meva mania de resumir no acompanya a l'hora de fer aquest document. Per a mi el curriculum seria:
  • Del 198X al 198X Mecanògrafa (gran ofici. Escrivia -i escric- amb tots els dits i sense mirar!) a TAL.
  • Del 198X al 198X Auxiliar Administrativa a PASCUAL,
  • Del 198X al 198X. Secretaria i Coordinadora de publicitat a MARIAL.
  • Del 198X al 200X, Comercial publicitat a TORCUAL.
  • Del 200X al 2012, Comercial publicitat a CATAL.   
- Noooo! -exclamació de l'estupendu- potser que posis alguna cosa més, no? 
- Òndia! No poden preguntar i jo els hi explico?
- Nooo -li sobresurt la vena del coll- has de posar quin càrrec tenies, les tasques que feies i els èxits aconseguits!!
- Collons! 


Au! ja em veus a mi, pensant en la feina que feia quan era secretaria en una agència d'exclusives de publicitat i quin "èxit" vaig aconseguir! 



- Osti! què tenia 19 anys! Ha plogut molt, eh? Doncs feia de secretaria. Ja està!
- Nooo! -desesparació absoluta- detalla-ho tot!
- Ggghhhhrrrr!!! Merda!


Àpali, a escriure! Macasumtotja!


Un cop ho tinc tot escrit detalladament, amb estudis, cursos i més cursos, els estudis a la Universitat, "Hobbies" (segons el meu fill ara ja no es posa...), etc, Quin format agafo?? I quin format entrego? (word, excel, pdf, autocad, jpg...)  A internet hi ha plantilles i plantilles....


Bé, ara ja si! Tinc el curriculum, tinc la plantilla, tinc el format, tinc els hobbies... que faig ara?
Doncs apuntar-me a les planes de búsqueda de feina i...


NOOO!!! Haig de tornar a escriure el meu curriculum a les plantilles d'aquestes webs, sic!


Ooommm! Ooommm! Paciència, Lulu, paciència... Tot sigui per una feina!
Un, dos, tres... ja!!


I em registro a Infopops, Feinaja, mapuntoaunafeina.com, tenimuncurropertu.es, jatardesaregistrarte.cat...


i aqui va ser quan vaig pensar: "Quina feina dóna l'atur!"